Director fundador
Jesús Ribera Faig

En la nostra web no podia faltar una nota de reconeixement i agraïment cap al nostre director fundador, Jesús Ribera Faig, que va ser el director de l'Orfeó fins al desembre de 1986. En la ment dels membres més antics de l'Orfeó, alguns dels quals en són membres fundadors, s'amunteguen els records i les anècdotes de la tasca pedagogicomusical que va fer, d'un grup d'aficionats que aleshores eren tots treballadors de la Caixa d'Estalvis de València sense a penes coneixements musicals ni experiència coral, en poc més d'una dècada, una de les formacions corals capdavanteres de la nostra ciutat; tasca continuada exitosament pel director actual, Josep Lluís Valldecabres. En aquest sentit, volem recordar un fet del qual va ser protagonista el nostre director fundador, i que resumeix clarament tot el que va suposar Jesús Ribera per a la formació de l'Orfeó.

Quan el 1971 Vicent Esteve i Ferran Muñoz (aquest, encara membre actiu de l'Orfeó) parlaren amb Jesús Ribera perquè es fes càrrec de la direcció de l’Orfeó que pensaven crear, la resposta va ser afirmativa. Per la seua llarga experiència, Jesús era conscient de les dificultats que comportava crear una nova coral. Vam fer la nostra presentació a València el 1972. Un agosarament increïble va fer que ens presentés la tardor d'aquell mateix any a la Setmana Coral de Barcelona, i a la primavera de l’any següent vam viatjar a Loreto (Itàlia). El primer concert no va resultar tan satisfactori com a tots ens hauria agradat i, a més, l'endemà havíem de cantar al teatre de la ciutat amb una moral ben baixa. Aleshores, es va produir la reacció més intel·ligent que un director pot tenir: ens va recloure tota una vesprada en un saló de l’albergo i ens va parlar, quasi sense interrupció, dels problemes que qualsevol cor pot tenir en un concert determinat; però també ens va donar les pautes d’una bona preparació: calia que no féssem eixides nocturnes massa llargues abans d'un concert, havíem de tenir cura de les veus, i sobretot estar tranquils i relaxats. Ens va convéncer. I tothom, tots nosaltres de debò, vam seguir les seues indicacions i normes. El concert de l'endemà va ser un èxit aclaparador, i els presentadors ens saludaren com el cor “revelació” d’aquella Pasqua de Resurrecció a Loreto.

Amb l'obertura de l'Orfeó a qualsevol aficionat al cant, fóra o no membre de la Caixa d'Estalvis, amb la progressiva incorporació de nous membres i amb el treball i l'aprenentatge individual i col·lectiu continus, sota el mestratge i la sàvia guia de Jesús Ribera, l'Orfeó pogué assentar-se i progressar, abordant un repertori cada vegada més exigent: Requiem de Mozart, Te Deum de Charpentier, cantates de Bach, misses de Schubert, Stabat Mater de Pergolesi, Vida de Maria de Blanquer, Judes Macabeu de Händel... Totes foren interessants, i en cadascuna el cor va donar tot el que va poder; però mai no oblidarem aquella vesprada a l’hotel de Loreto, on Jesús Ribera ens va donar les pautes i els consells que ens donaren la seguretat per a fer un magnífic concert.

Gràcies, Jesús.

Currículum de Jesús Ribera Faig, en la web de Pequeños Cantores de Valencia.